lunes, 16 de julio de 2012

DANDO CAÑA!!

En estos días en los que el pueblo se siente insultado por los dirigentes políticos de este país, unos por acción y, otros, por omisión, la olla de  Internet hierve llena de opiniones, ideas, llamadas a la acción...
Aquí os dejo la opinión de un ciudadano que, como muchos otros, está indignado por el comportamiento, mezquino de la clase política y sus adláteres.
También os dejo la portada de un Hermano Lobo del año 1975 (aún no había muerto Franco).



"Lo que no sorportan los ciudadanos es que la factura de la crisis la paguen los mas débiles y que los poderosos, en especial la "casta" política, mantenga sus privilegios y sus desmanes. Un gobierno que está asfixiando al pueblo con los impuestos mas duros de Europa y que sigue financiando generosamente a partidos políticos, sindicatos y patronales con el dinero público, que no cierra televisiones públicas ni grandes empresas, que no reduce el número de parásitos que viven del Estado, sin aportar nada al bien común y que ni siquiera es capaz de perseguir a los delincuentes que han saqueado las cajas de ahorros y las arcas públicas, ni de exigirles que devuelvan lo robado, es un gobierno cargado de inmoralidad e iniquidad, se mire por donde se mire, sea del color que sea."


jueves, 12 de julio de 2012

¿SOÑANDO?



¿Qué tal un país donde manden los que sólo se preocupan de los más débiles mientras se ocupen de los más débiles?
Nuevas elecciones cuando dejen de hacerlo.
¿Qué tal un país donde las opiniones de los más viejos y las de los más jóvenes tengan el mismo peso?
¿Qué tal un país donde hayan mujeres y hombres preocupados por los valores humanos y sólo de los valores humanos?
¿Demagogia? No podemos llamar demagogia a lo que todos, en el fondo, deseamos conseguir.

Si te parece puedes añadir ideas a este artículo. Serán bien recibidas.

EN TODAS PARTES CUECEN HABAS...

Os invito a leer un buen artículo sobre la pobreza en Argentina, un país que pasó hace pocos años por una mala situación económica, de la que todavía no ha salido, a pesar de lo que se diga.

http://internacional.elpais.com/internacional/2012/07/11/actualidad/1342021443_153380.html

miércoles, 11 de julio de 2012

¡CONTENTO ME TIENEN!


CONSUMMATUM EST

Amb la poca vergonya que els caracteritza, avui, els polítics han dictat una nova sentència als treballadors i treballadores, a les aturades i els aturats, a les persones que són dependents d’altres per poder malviure.
Amb el fàstic i la falta de respecte que ens té acostumats, el Mariano ha anat desgranant, aquest matí, les mesures que s’hauran de seguir perquè els bancs puguin sortir endavant.
Vaig a mirar d'analitzar-ho finament:
Com es pot ser tan fill de puta per dictar que les persones que cuiden de les persones grans i malaltes cobrin un 10% menys? Un 10%  a descomptar dels 400 miserables euros que cobren. S’ha de ser fill de puta, o no?.
Com es pot ser tan fill de puta per treure, als familiars dels dependents, la seguretat social que cobraven com ajut per estar al costat dels seus familiars ancians o malalts? S’ha de ser fill de puta, o no?.
Com es pot ser tan fill de puta per fer que les persones grans garantitzin les seves cures amb la casa que, segurament, han aconseguit amb els estalvis de tota la seva vida? S’ha de ser fill de puta, o no?.
Com es pot ser tan fill de puta per dictar que els aturats, a partir dels is mesos d’atur, cobrin el 50% perquè així buscaran feina abans S’ha de ser fill de puta, o no?.
Aquests fills de puta es pensen que la gent disfruta de estar parada, de dependre, per la seva edat o de la seva malaltia.
I l’adjectiu serveix des d’el primer fins a l’últim diputat, del primer fins a l’últim conseller, perquè tots són iguals, TOTS.
Ells, fills de puta, la resta dels ciutadans, salvant honroses excepcions, covards. Covards per no sortir al carrer i treure’ls a puntades de peu de les seves poltrones que ells sí que defensen amb ungles i dents.
S’han de treure fora tots aquests pocasoltes que ens governen; tots els que viuen amb els impostos dels ciutadans  i no fan res pels demès. Hem de demanar la seva dimissió i canviar aquest sistema injust, que no funciona.
Si tots els que piulem i piulem ens manifestéssim amb els que sí ho fan i a sobre han d’escoltar les burles de bruixes con l’Esperança Aguirre, anirien més amb compte amb el que fan.

Ah!, això sí els empresaris, que són els més pobres del païs, s’els abaixarà un punt el que pagaven a la seguretat social per cada un dels seus treballadors. La seguretat social, perdrà 3 milions d’euros amb aquesta mida. Com deia el poeta: “¿No es pa cagarse en sus muertos?

jueves, 5 de julio de 2012

LOS MINEROS NO SE RINDEN


Para los que sabéis que hay unos cuantos miles de mineros luchando por no perder sus puestos de trabajo y porque las cuencas mineras donde viven no sean aniquiladas, os pongo este enlace en el que se puede seguir el día a día de la Marcha negra que acabará el día 15 de julio en Madrid.
Aunque los medios más poderosos estén ignorando la noticia día a día, siguiendo órdenes de sus capitostes y de los políticos en el poder, hay otros medios, sobre todo de Internet que no los olvidan.
erBlons tampoco. La lucha desigual contra los gobernantes que les han abandonado (tampoco se pierden gran cosa) y contra las fuerzas opresoras está siendo un ejemplo de valentía y de defensa de la dignidad.
¡Ánimo compañeros! ¡Hasta la victoria siempre!

http://www.rtvcyl.es/NoticiasTags.aspx?Tag=III%20Marcha%20Negra

miércoles, 6 de junio de 2012



En la web amiga, casi familiar, de Actualpsico, nos presentan un libro muy interesante sobre la resolución de conflictos.
Se trata de eliminar la necesidad de que haya un ganador y un perdedor en cualquier discusión o resolución de conflictos.
Se titula: Tú ganas, yo gano.

martes, 5 de junio de 2012

SALVEMOS A INTISAR!!



Hace unos pocos años participé junto con mis alumnos de 5º de primaria (10-11 años) en una campaña de Amnistía Internacional para salvar de la pena de muerte a una mujer nigeriana. Estuvimos mandando correos electrónicos, firmando  en la web de amnistía y, sobre todo, siguiendo la noticia a través de los medios de información, debatiendo en clase, interesándonos por el problema, hablando de las injusticias que se dan en el mundo y que, muchas veces no nos enteramos, simplemente porque nadie nos hace pensar en esas personas que padecen en todo el mundo.
La alegría entre los niños fue inmensa cuando supimos que Zafiya, la mujer nigeriana, se había salvado a causa de la presión que los medios internacionales habían ejercido sobre el gobierno de ese país africano.
Todavía, la semana pasada, diez años después de ese curso, una alumna, Victòria Carreras, que vino a visitarme al colegio, me recordaba con pasión ese momento en que fueron conscientes de lo que habían conseguido. La lucha por la justicia, muchas veces, da frutos.
En la actualidad hay países que condenan, todavía, el adulterio por parte de la mujer con la lapidación. Amnistía Internacional sigue luchando, sigue recogiendo firmas para librar de una muerte tan horrorosa a tantas mujeres olvidadas.
Intisar Sharif Abdallah, de 20 años, fue acusada de adulterio y condenada a muerte en un juicio injusto. Intisar se encuentra en prisión junto con su hijo pequeño de cuatro meses esperando a que se ejecute su sentencia.
Os pongo el enlace para que firméis con valentía y sigáis el recurso para que Intisar se salve.

domingo, 27 de mayo de 2012

ESTO ES AMOR


He pensado que quizás os gustaría escuchar un discurso emocionante, lleno de valentía, solidaridad y hecho en defensa de la dignidad humana.
Es el vídeo del discurso que Ada Colau pronunció como portavoz de la PAH durante la gala de proclamación de millor català de l’any, y en el que la Plataforma de Afectados por la Hipoteca (PAH) recibió el premio a la mejor iniciativa solidaria otorgado por un jurado independiente; discurso que TV3 no emitió.
Personas como ellos son los que siguen alimentando, cada día, mi esperanza en el futuro y mi fe en el ser humano.
No dejéis de verlo y escucharlo con atención.

viernes, 25 de mayo de 2012

JUVENTUD, DIVINO TESORO...

No puedo juntarme con el pequeñín de la casa. Me pone al día y me enciende.
Aquí tenéis más madera sobre la marató de la pobresa de tv3.  El vídeo se lo han currado un grupo de jóvenes que están al día, no sólo sobre la moda y las últimas tendencias artísticas, sino que también tienen sus propias ideas sobre la libertad, la solidaridad, la justicia social... Me encanta esta juventud que no se deja engañar:

lunes, 21 de mayo de 2012

NÚMEROS CANTAN...


En una carta oberta del claustre de professores i professors de l'escola Jaume Vicens Vives de Roses (Girona) es donen entre altres coses una sèrie de dades que expliquen per sí soles quins són els motius pels que no hi ha cèntims per dedicar a l'Ensenyament i la Sanitat:


Segur que no hi ha diners? Iu Forn, en un article
publicat al diari Ara que, de moment, ningú no ha desmentit, dóna
unes dades que fan esgarrifar. Sap què cobra el director sense
avions de Castelló? 84.000 euros l’any. Sap quant es va gastar
l’Estat per anunciar una sortida a borsa de les Loteries, que
finalment no s’ha produït? 23.000.000 d’euros. Sap  quants diners
s’ha gastat la Diputació de Sevilla en un llibre sobre els alcaldes de
la província? 540.000 euros. Sap quant val mantenir la nova presó
de Figueres, que està pendent d’inaugurar des del primer trimestre
del 2011? 1.000.000 d’euros al mes. Sap quant paga, cada any, el
Ministeri de l’Interior per netejar cases particulars de generals de
l’exèrcit? 500.000 euros. Sap quan es gasta Tenerife en la seva
televisió, que no emet res? 400.000 euros. Sap quants diners es va
gastar la Comisión Nacional de la Energía en un edifici que no fa servir? 19.000.000 d’euros. Sap que a Extremadura hi ha 1.623
cotxes oficials, que són el 5% de tots els vehicles oficials que
circulen per Espanya? Sap quants diners va costar l’aeroport
d’Osca, que ha tingut 26 passatgers en sis mesos? 40.000.000
d’euros. Sap quant ha costat la decoració interior  de l’ambaixada
espanyola a Dacca? 116.000 euros. Sap quant val el manteniment
de la piscina de l’ambaixada espanyola a Riad? 55.200 euros. I
aquests són només alguns exemples.
Al darrer número del setmanari El Temps, l’economista i polític
Ramon Tremosa, eurodiputat convergent, que parla sempre amb
bon criteri, afirma que ja s’han destinat 7.000.000 milions d’euros a
rescatar Bankia. I diu que, com que el forat d’aquest banc madrileny
és de 20.000.000 d’euros, això és només una tercera part dels
diners que finalment s’hi destinaran. No, sisplau,  fem servir altres
arguments, però que no se’ns digui més que no hi ha diners.

jueves, 17 de mayo de 2012

NO M'AGRADA NI M'AGRADARÀ...(3)


No m’agrada la cara dura que demostra el senyor Mas (heu notat que s’ha perdut allò del molt honorable... ja no ho eren aquells, però la cosa ha anat degenerant amb celeritat). El president anuncia les noves retallades dient que les que fa el govern de l’altre, del Rajoy, són insuficients. El tio té la cara dura d’anunciar que vol empitjorar l’ensenyament (augmentar el nombre de nens per classe, acomiadar milers d’interins, anular les beques per estudiants, és empitjorar l’ensenyament. Això li dirà qualsevol ensenyant.)  mentre es fot un banquet rodejat de desenes de llepaculs. Només amb el que s’estalviaria privant-se d’aquests banquets vergonyosos (centenars a l’any) s’estalviaria tant com retallant en l’ensenyament. Mentrestant el poble omple els menjadors socials. Penós...
I jo em pregunto: I tu, què fas per evitar-ho? I tu? I tu? I tu?
Saps que hi ha multitud d’associacions de professionals i de ciutadans que van a totes i estan lluitant pels drets de tots?
Au! Anima’t i lluita. Ves-hi a totes.
Tots junts ho aconseguirem! 

miércoles, 16 de mayo de 2012

NO M'AGRADA NI M'AGRADARÀ. (2)


No m’agraden els policies infiltrats. La seva presència és com una traïció al poble. L’innombrable diu que s’ha creat per evitar conflictes, però la veritat és que a mi em sembla una gran falta de respecte a la ciutadania que, se sent vigilada i espiada per aquests “agents”. Ahir els vaig veure a la plaça Catalunya i em vaig posar de molt  mala llet. D’aspecte inconfusible, encara que els que jo vaig veure, un grup molt compacte d’uns 20 o 25 (molt valents ells) no portaven la banda al braç, però la disfressa impecable de noi jove amb caputxa i barret i la seva alçada superior al metro noranta els feia ser detectats fàcilment. Penosos...
Es curiós com es va magnificar, desprès de la transició, la recreació dels mossos d’esquadra com la policia autonòmica, la policia del poble català, que venia d’ una intensa repressió per part dels grisos durant la dictadura i que s’han convertit en els més durs i repressius de la península. Penosos...