RAFI: ELS PETS SÓN DELS NOSTRES.

Aquesta cançó dels Petsem em porta molts bons records. Encara que ells són més joves, les coses que expliquen en aquesta cançó són molt semblants a les que jo vaig viure amb el Rafi. 

Potser és veritat que només recordem allò que ens agrada...

Us poso la lletra perque la pogueu seguir més fàcilment.

Ungles brutes i un munt de repèls
enfilant-se a un arbre ple de préssecs vermells,
després, a la bassa tots nuets
vigilant la roba i que no arribi el pagès!

i a l'hora de berenar
pa amb vi i sucre o un tros de codonyat,
i després tornar al carrer amb el morro empastifat.

Cap al tard havíem de parar
de jugar al futbol i veure els carros passar
amb el gos al darrera lligat
petaner sempre a l'aguait de no ser apedregat,
i després d'haver sopat
pa torrat amb un bon tros de tall
a la fresca vigilats jugàvem a amagar.

Anys enrera
penso què queda
d'aquell que un dia va anar
amb pantalons curts i els genolls pelats.

El diumenge a missa puntual
tocava diana l'àvia sempre cantant
em mudava de dins al llit estant
després d'un bon cossi de llet sempre cremant.

El campanar deia clar
segons ella "veniu mudats"
i després m'arriava, això sí, ben encoloniat.

Oh, anys enrera
penso què queda
d'aquell que un dia va anar
amb pantalons curts i els genolls pelats.

Potser és cert que només recordem
allò que ens agrada
però què seria d'aquestes nits
sense una bona dosi de nostàlgia, gola avall.

Oh, anys enrera
penso què queda
d'aquell que un dia va anar
amb pantalons curts i els genolls pelats.